Amb aquest partit s’acabava la primera volta, i l’ Olot amb un partit pendent amb el cuer, es troba amb un balanç de 4 derrotes i 4 victòries, instal·lat a la part mitjana de la taula. En aquesta categoria hi ha una igualtat tremenda, amb l’excepció dels Amics SCR de Terrassa que està invicte. Però analitzant la trajectòria de l’Olot veiem que amb la derrota d’aquest dissabte, juntament amb la del dia del FD Cassanenc, també a casa, l’Olot ha perdut una oportunitat extraordinària per situar-se segon a la taula classificatòria, i afrontar amb una gran tranquil·litat la segona volta.
En quan al partit del passat dissabte, la part positiva va ésser l’alineació per primera vegada de dos juvenils, i la negativa, no saber rematar un partit que es guanyava 2-0.
L’entrenador local Manel González, va plantejar l’equip per assegurar dos punts sobre el seu tercer jugador, i que el nostre jugador de més nivell, Jordi Masaló rematés la feina amb dos punts, ó bé guanyar el doble.
En els dos primers partits, la cosa va funcionar, donat que Jordi Masaló, fent-nos patir més del compte, posava el 1-0 al marcador guanyant el seu contrincant per un ajustat 3-2. A continuació l’Aniol Sellas, es desfeia del seu tercer jugador per 3-1, i en Xavier González, tot i fer un bon partit, i guanyar el segon set per un contundent 11-2, no va aconseguir imposar-se i perdia 3-1. Anàvem al doble amb 2-1 al marcador i amb possibilitats de posar l’equip amb un clar avantatge. La parella formada per pare i fill González, van efectuar un gran treball, però la veterana i experimentada parella barcelonina, amb un joc eminentment defensiu, es va acabar imposant, i empatant el partit a dos.
Quedaven tres partits per endavant i es mantenien totes les possibilitats. L’Aniol en l’enfrontament entre els bases, no va poder amb l’experimentat jugador dels Lluïssos, malgrat donar la sensació que no el tenia tan lluny, i amb aquest punt els visitants s’avançaven 2-3 3n 3l marcador. Sobre el plantejament inicial, havíem fallat al no guanyar el doble, i ara en Jordi Masaló tenia l’obligació de guanyar ó tot s’hauria acabat. Davant del jugador local hi trobàvem un jugador que tan sols defensa, no ataca ni una sola bola, però amb una consistència molt gran. El nostre jugador malgrat intentar-ho amb diferents maneres de joc, no es va poder imposar, i així es va escapar un partit que ens podia situar amunt en la taula classificatòria.
Al final del partit la desil·lusió era patent en els components i seguidors de l’equip, però amb la certesa que, els juvenils Xavier González i Aniol Sellas, arropats amb un primer jugador, poden formar un equip suficient per mantenir la categoria i aspirar amb una mica de sort de treure el cap en les posicions capdavanteres.
