Ahir diumenge de bon matí va néixer un nou futur palista del nostre club. Va néixer a l’Hospital d’Olot i pesa uns 2 quilos i mig. Està sa com un roure (un roure petitó) i per la foto, a alguns, ens sembla que té coses del pare i d’altres diuen que té coses de la mare. Es diu Guerau Costa Sargatal i és fill d’en Marc i la Neus. Jo crec que té el nas del…. heu vist la pel·lícula “El perfum”? Doncs jo crec que en Guerau serà un gran perfumista… Bé, deixeu els vostres comentaris… ;)
Bromes a part, el club els dona la més sincera enhorabona, i els desitja unes llargues i plàcides nits…. Jajajaja. Felicitats nois, i benvingut Guerau! O Guery…. no Enric?
Oh!!!! Moltes felicitats, als pares i al club! :-)
ixeu-vos en el braç dret… Sembla com si estigui acabant un topspin!
Felicitats !!
Gaudiu de cada dia !!
Moltes felicitats Marc i Neus.Un petonàs a en Guerau.
Esteve i Olga
En Guerau diu que li dirà com vulgui, però que si no vol que el passi per la pedra que entreni més i que aprengui a aixecar la pilota!!!
Encara no tinc del tot decidit, com li diré, però el que si és segur, és que no li diré pas Guerau, per diferents motius que seguidament exposo :
a) Ja us vaig dir que li posessiu ENRIC
b) Em fa por que algun dia, volent – li dir Guerau, em sortís GRIPAU, GALIPAU ó alguna cosa per l’estil
c) Com que venint ” D’ESTIRPE ” com ve, serà sens dubte un gran jugador de tennis de taula, crec que te que dir – se d’una forma mes CONTUNDENT i AGRESSIVA
d) Per que com ja sabeu, difícilment dic a la gent pel seu nom
e) hi han molts més motius que podria anar desgranant, però es faria llarg i gafellós…
així que ben aviat decidiré com li haurem de dir i us ho faré saber.
Pel que fa referència a que em passarà per la pedra, seria molt bo Marc, que ara que és petitó i poden absorbir molts més coneixements que quan es fan grans, comencessis a explicar – li les batalletes que hem anat tinguent aquests anys, i sobretot mentalitzar – lo, per que no caigui en la desesperació si veu que quan tingui 30 anys, encara li costa de quanyar – me un ” 11 “.
Per últim, AVAIAM si al final, em tocareu allò que no sona, amb la cullonada d’aixecar la DICHOSA piloteta
Bé bromes apart, us desitjo a la Neus, a tu i especialment amb en GUERY, una vida molt llarga, plena de felicitat, i que pugueu gaudir d’aquest petardo molts i molts anys
Una abraçada i petons per a tots tres
Enric
Enhorabona a tots dos! ho dic una mica tard… Però mes val tard que mai! Disfruteu-ho que de crèixer només es fa un cop!